Aquí teniu una petita explicació de la història d'aquestes festes. A més de les fotos que ens vam fer amb les nostres disfresses reciclades!
Descanseu molt aquesta setmana, ens veiem dilluns!!
Carnestoltes avui dia és una festivitat on tothom s'ho passa bé, organitza balls, jocs i tot tipus d'activitats relacionades amb aquesta festa.
Antigament i també en l'actualitat durant aquestes festes la gent es disfressa, i abans i potser encara en pobles molt remots quan algú veia pels carrers a una persona que no anava disfressada l'empaitaven amb una escombra, l'enfangaven, li llençaven serradures i cendra per tal d'embrutar-lo i quedar d'alguna manera disfressat. És per això que durant aquests dies les persones no partidàries del Carnestoltes procuraven quedar-se a casa i no voltar pels carrers, esperant l'arribada de la Quaresma.
El Calendari:
Dijous gras
És el tret de sortida del Carnaval, i se'l coneix popularment com el dia de la truita, perquè s'acostuma a menjar truita amb botifarra d'ou. Originalment, la qüestió era atipar-se d'aliments greixosos, normalment en una sortida al camp, per preparar-se per a l'abstinència de la Quaresma.
Divendres de Carnestoltes
Arriba Sa Majestat Carnestoltes, que llegeix un sermó ironitzant sobre els problemes i les autoritats del poble i convidant a la gresca desenfrenada. Els ciutadans el reben disfressats i organitzen una cercavila per a donar-li la benvinguda.
De dissabte a dimarts de Carnestoltes
S'hi celebren els balls de màscares i disfresses i les comparses.
Dimecres de cendra
És el dia de l'enterrament de la sardina i del rei Carnestoltes. És a dir que s'acaba la festa. Sa Majestat llegeix el seu testament, en què convida als ciutadans a posar fi a la disbauxa i començar una època de recolliment i devoció religiosa. El costum d'enterrar la sardina -una arengada- ve de l'antiga tradició de sortir al camp a berenar l'últim dia de les festes de Carnaval i fer aquest ritual per donar per acabat el període de Carnestoltes.
Els elements de la festa:Sa Majestat Carnestoltes
Aquest personatge, que representa el Carnaval, neix a Catalunya el segle XVII. Al principi, era només un ninot de palla que construïen els pagesos i que penjaven al paller fins el dimecres de cendra, quan el cremaven com a símbol de la fi del Carnaval. Amb el temps, i possiblement gràcies a l'auge d'aquesta festa a Barcelona, aquest personatge es va convertir en el Rei de la Gresca, al voltant del qual es van organitzar un seguit d'actes: l'arribada, el sermó, la presidència de les festes, el judici, la malaltia, la mort i el testament.
Les disfresses
Permeten canviar d'identitat i restar en l'anonimat, amb la qual cosa es poden fer totes les bogeries inimaginables a cara descoberta.
La màscara
Constitueix la part més important -i a vegades única- de la disfressa perquè és la que amaga el rostre.
La comparsa
Es tracta d'una disfressa col·lectiva, en la qual tots els que la formen trien un motiu i cada un d'ells és un dels personatges.
La rua
Parteix d'una passejada informal de tots els disfressats, en espera de l'inici del ball, que poc a poc s'ha anat convertint en un dels espectacles més importants de Carnestoltes. El dia de la rua, tradicionalment, és el diumenge.
El ball de màscares
És, amb la rua, la manifestació més viva de la festa. Originalment, es cantaven i ballaven cançons poca-soltes carregades de sàtira.
http://www.youtube.com/watch?v=WUm5h8o6R7c
